Fitxar amb empremta o reconeixement facial: què canvia després de la sentència del juliol del 2026
L'Audiència Nacional hauria anul·lat la guia biomètrica de l'AEPD. S'està explicant malament: l'anul·lació és formal, no legalitza el fitxatge amb empremta. Què continua prohibit sota l'art. 9 del RGPD i quins mètodes sí que pots fer servir.
Resposta curta: a la pràctica, no. Fitxar amb l'empremta dactilar o amb reconeixement facial només és admissible en casos molt excepcionals. L'AEPD tracta aquestes dades com a categoria especial i prohibeix el seu ús per al registre de jornada quan existeix una alternativa menys invasiva —i gairebé sempre n'hi ha (PIN, targeta, app)—. Si la teva empresa t'obliga sense una justificació sòlida, tens dret a negar-t'hi. Si et preguntes quins sí pots fer servir, aquí tens les diferents formes de fitxar comparades.
Novetat: el 15 de juliol de 2026 es va avançar que l' Audiència Nacional hauria anul·lat la guia biomètrica de l'AEPD de 2023. La notícia s'està explicant malament en molts llocs: no legalitza el fitxatge amb empremta. Ho expliquem en detall més avall.
Per què l'empremta és un «dada especial»
L'empremta dactilar i el rostre són dades biomètriques. Quan s'utilitzen per identificar de manera única una persona, l' art. 9 del RGPD les classifica com a categoria especial, amb una protecció reforçada: el seu tractament està prohibit llevat que concorri una excepció concreta i se superi una anàlisi estricta.
La posició de l'AEPD
La Agència Espanyola de Protecció de Dades, seguint les directrius del Comitè Europeu de Protecció de Dades, va endurir el 2023 el seu criteri sobre biometria laboral. Dues idees centrals:
- El consentiment no val com a base legal en la relació laboral: hi ha un desequilibri de poder entre empresa i treballador, de manera que no és un consentiment «lliure».
- Necessitat i proporcionalitat: cal demostrar que no existeix un mitjà menys intrusiu per assolir la mateixa finalitat. Com que gairebé sempre n'hi ha (un PIN, una targeta, una app), l'empremta sol ser desproporcionada per fitxar.
Resultat: per al control horari ordinari, la biometria queda fora de joc. Només cabria en escenaris excepcionals i molt justificats, no com a sistema general de fitxatge.
La sentència de juliol de 2026: què canvia i què no
L' 15 de juliol de 2026, El Confidencial va avançar que l' Audiència Nacional hauria estimat el recurs de l'Asociación Española de Empresas de Seguridad (AES) contra la guia de l'AEPD, deixant sense efecte la seva aprovació i publicació. La còpia allotjada al web de l'Agència apareix actualment marcada com a «EN REVISIÓ» a totes les seves pàgines.
El motiu de la sentència és formal, no substantiu: el tribunal hauria considerat que la guia, pel seu contingut i les seves conseqüències pràctiques, funcionava com una instrucció o circular encoberta sense haver seguit el procediment legalment exigit per a aquest tipus de disposicions.
Convé entendre bé la conseqüència, perquè s'està interpretant al revés:
- Anul·lar la guia no modifica el RGPD. L'art. 9 continua vigent, les dades biomètriques continuen sent categoria especial i el seu tractament continua prohibit llevat de les excepcions taxades de l'art. 9.2.
- El tribunal no resol el fons. No declara si una empresa pot identificar la seva plantilla per empremta, rostre o iris. Analitza l'instrument que va fer servir l'AEPD per fixar el seu criteri.
- L'AEPD continua sent l'autoritat de control i conserva la seva potestat sancionadora. Res no li impedeix tornar a fixar el mateix criteri pel canal correcte.
- El Reial decret en tramitació va en sentit contrari: restringeix expressament la biometria quan existeixin mètodes menys invasius, i ho farà amb rang reglamentari.
Cautela: en publicar aquesta actualització, el text íntegre de la resolució no estava disponible en fonts judicials oficials. La informació prové de fonts periodístiques i és susceptible de recurs. Actualitzarem aquest article quan es conegui la sentència completa.
Recomanació pràctica: si no fas servir biometria, no comencis ara recolzant-te en aquesta notícia. Si ja la fas servir, comprova que tinguis documentada l'avaluació d'impacte (art. 35 RGPD) i l'anàlisi de necessitat i proporcionalitat. I si un proveïdor t'està venent lectors d'empremta citant aquesta sentència, desconfia.
Quins mètodes sí pots fer servir
- Usuari i contrasenya o login individual.
- PIN individual en un quiosc o tauleta compartida.
- Targeta RFID o NFC.
- Codi QR.
- App mòbil, amb geolocalització puntual (només en el moment del fitxatge) si cal validar la presència.
- Terminals físics no biomètrics.
L'esborrany del Reial decret de registre horari digital 2026 reconeix expressament aquests sistemes i manté la restricció de la biometria llevat de casos excepcionals.
Si t'obliguen a posar l'empremta
Pots demanar per escrit la justificació del tractament i sol·licitar una alternativa. Si l'empresa no acredita la necessitat ni ofereix un altre mètode, pots negar-t'hi i, arribat el cas, presentar una reclamació davant l'AEPD. Les sancions per tractament indegut de dades biomètriques poden ser elevades per a l'empresa, de manera que a la majoria no els compensa el risc.
El reglament europeu d'IA reforça aquesta línia: a més de la biometria, prohibeix expressament els sistemes que infereixen emocions d'una persona al lloc de treball, llevat de motius mèdics o de seguretat. Ho desenvolupem a IA en RRHH: per què la selecció de personal entra en alt risc.
Fitxatge sense biometria, per disseny
Control Horario Legal identifica cada persona amb login o PIN encriptat, mai amb empremta ni reconeixement facial. Compleixes el registre de jornada i evites el risc AEPD d'un sol cop. Des de 0,69 €/empleat/mes.
Prova 30 dies gratis →Darrera actualització: 20 de juliol de 2026. Aquest article té finalitats informatives i no constitueix assessorament legal.