Llei espanyola d'IA: què afegeix al reglament europeu i en quin punt es troba
El Projecte de Llei orgànica per al bon ús i la governança de la IA és al Congrés des del juny de 2026. Què regula, quin paper té l'AESIA, quines sancions preveu per a pimes i per què encara no obliga ningú.
Espanya encara no té una llei d'IA aprovada. El que existeix és el Projecte de Llei orgànica per al bon ús i la governança de la intel·ligència artificial, aprovat pel Consell de Ministres el 26 de maig de 2026 i en tramitació al Congrés des del 12 de juny. Designa l'AESIA com a autoritat de vigilància i regula sancions, sandbox i ús públic.
Al maig de 2026 bona part de la premsa espanyola va titular el mateix: «Espanya aprova la seva llei d'intel·ligència artificial». El titular és imprecís d'una manera que importa.
El que es va aprovar va ser la remissió al Congrés d'un projecte de llei. La distinció no és un matís d'advocat: és la diferència entre planificar amb temps i reaccionar tard.
Per què Espanya necessita una llei si el reglament ja és aplicable?
Un reglament europeu és directament aplicable a tots els estats membres i no requereix transposició. Llavors, per a què una llei nacional?
Perquè el mateix Reglament (UE) 2024/1689 deixa deliberadament en mans dels estats un conjunt de decisions: quines autoritats supervisen, com s'articula el procediment sancionador, com s'organitzen els espais controlats de proves i quines regles addicionals s'apliquen al sector públic.
Hi ha a més una raó jurídica més fina. Les prohibicions de l'article 5 són aplicables des del febrer de 2025 i els sostres sancionadors de l'article 99 des de l'agost de 2025. Però un règim sancionador exigeix, pel principi de lex certa, una tipificació precisa en dret intern. Entre l'aplicabilitat del reglament i l'existència d'aquesta llei nacional ha quedat un espai que aquest projecte ve a cobrir.
El text insisteix que no crea una regulació paral·lela al reglament europeu: adapta l'ordenament espanyol a les seves exigències.
Què regula el projecte de llei? Els quatre blocs
1. Governança i vigilància del mercat
L'eix del sistema és la AESIA, l'Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial, amb seu a A Coruña. El projecte la designa autoritat de vigilància de mercat per a la majoria de sistemes d'IA i punt de contacte únic davant la Comissió Europea.
No és l'única. Quan un producte ja està regulat per normativa sectorial, es mantenen les autoritats notificants i de vigilància avui competents. A la pràctica el mapa queda repartit, amb intervenció també de l'AEPD en biometria i protecció de dades, del Banc d'Espanya, la CNMV, la CNMC o el CGPJ segons l'àmbit.
Per a una empresa la conseqüència és simple: identificar quina és la teva autoritat no sempre és evident, i depèn del sector abans que de la tecnologia.
2. Espais controlats de proves (sandbox)
Espanya va ser pionera a Europa amb el seu sandbox d'IA. El projecte consolida el marc: entorns supervisats on desenvolupadors i desplegadors validen sistemes —especialment d'alt risc— sota l'acompanyament de l'autoritat, abans de comercialitzar-los. Per a qui estigui construint un sistema de l'Annex III és una via raonable per reduir la incertesa.
3. Bon ús de la IA en el sector públic estatal
Obligacions específiques per a l'Administració General de l'Estat: inventari públic de sistemes d'IA en ús, exigències de supervisió humana i criteris de transparència sobre com s'empra la IA en l'activitat administrativa. Interessa especialment a qui contracta amb el sector públic.
4. Règim sancionador
El projecte desenvolupa la tipificació d'infraccions per incompliment del reglament europeu. Dos elements mereixen atenció:
- Criteris específics per a pimes, que modulen les sancions en funció de la mida de l'empresa.
- Mecanismes de reducció vinculats a la col·laboració i a la correcció de la conducta.
Els sostres continuen sent els europeus: fins a 35 milions d'euros o el 7 % del volum de negoci mundial anual per a les pràctiques prohibides, amb esglaons inferiors per a la resta d'infraccions. És una escala molt diferent de les sancions LISOS per registre horari, amb les quals convé no confondre-la.
Les prohibicions que Espanya afegeix al debat
Un dels elements que més atenció mediàtica va rebre és la prohibició expressa de determinades pràctiques especialment lesives, entre elles la creació de deepfakes sexuals sense consentiment i la generació de material d'abús sexual infantil mitjançant IA.
Convé entendre bé el pla: part d'aquestes conductes ja tenen encaix penal a Espanya. El que aporta el projecte és articular la resposta administrativa i de supervisió de mercat sobre els sistemes que les possibiliten. Confondre ambdós plans porta a conclusions errònies, com pensar que n'hi hauria prou d'etiquetar aquestes imatges com a artificials per complir la norma.
Què significa això per a la teva empresa?
A curt termini, poc. El que t'obliga avui és el reglament europeu, no aquest projecte. Les prohibicions, l'alfabetització en IA i les obligacions de transparència es compleixen amb independència del punt de la tramitació: els terminis concrets estan a què t'obliga el reglament d'IA el 2 d'agost de 2026.
A mig termini, tres coses:
- Sabràs a qui respondre. Quan la llei s'aprovi, el mapa d'autoritats quedarà fixat i amb ell els procediments d'inspecció.
- El règim sancionador guanyarà precisió, i amb ella exigibilitat pràctica.
- Hi haurà una via formal de validació prèvia via sandbox per a qui desenvolupi sistemes d'alt risc.
Si gestiones personal, el bloc que més t'afecta és el d'ocupació de l'Annex III: ho desenvolupem a IA en RRHH i alt risc. I si et preguntes com encaixa tot això amb la normativa de fitxatge que sí t'obliga avui, comença per l'estat del Reial decret llei de registre horari digital.
El que convé fer ara és exactament el mateix que si la llei ja fos al BOE: inventariar els teus sistemes d'IA, descartar el que està prohibit, formar el teu equip i documentar-ho. Cap d'aquestes tasques s'estalvia esperant la tramitació parlamentària.
Compliment que no depèn de la tramitació
Control Horario Legal cobreix el registre de jornada conforme al RDL 8/2019 i als requisits del Reial decret de fitxatge digital: segell temporal, hash encadenat, auditoria de canvis i conservació de quatre anys. Sense decisions automatitzades sobre persones.
Prova-ho gratis 30 dies →Preguntes freqüents
Espanya ja té una llei d'intel·ligència artificial?
No. El 26 de maig de 2026 el Consell de Ministres va aprovar la remissió al Congrés del Projecte de Llei orgànica per al bon ús i la governança de la intel·ligència artificial, publicat al Butlletí Oficial de les Corts Generals el 12 de juny de 2026. És un projecte en tramitació parlamentària: encara pot esmenar-se, encara no és al BOE i encara no obliga ningú.
Per a què serveix una llei espanyola si el reglament europeu ja és aplicable?
Perquè el Reglament (UE) 2024/1689 deixa en mans de cada estat un conjunt de decisions: quines autoritats supervisen, com s'articula el procediment sancionador, com s'organitzen els espais controlats de proves i quines regles addicionals s'apliquen al sector públic. A més, un règim sancionador exigeix una tipificació precisa en dret intern.
Què és l'AESIA?
L'Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial, amb seu a la Corunya. El projecte de llei la designa autoritat de vigilància de mercat per a la majoria de sistemes d'IA i punt de contacte únic davant la Comissió Europea i la resta d'estats membres.
Quines sancions preveu la llei espanyola d'IA?
El projecte desenvolupa la tipificació d'infraccions per incompliment del reglament europeu i incorpora criteris específics per a pimes i mecanismes de reducció de sancions. Els sostres continuen sent els europeus: fins a 35 milions d'euros o el 7 % del volum de negoci mundial anual per a les pràctiques prohibides.
Què és el sandbox d'IA?
Un espai controlat de proves: un entorn supervisat per l'autoritat on desenvolupadors i desplegadors poden validar sistemes d'IA, especialment d'alt risc, abans de la seva comercialització. Espanya va ser pionera a Europa i el projecte de llei consolida el seu marc.
Darrera actualització: 20 de juliol de 2026. La tramitació parlamentària pot modificar el contingut del projecte. Aquest article té finalitats informatives i no constitueix assessorament legal.